Fitoteràpia i Plantes Medicinals
La Fitoteràpia és la ciència que estudia l'ús de productes d'origen vegetal (plantes medicinals o derivats) amb una finalitat terapèutica, ja sigui per prevenir, alleujar o curar malalties, o per mantenir la salut general. Etimològicament, la paraula prové del grec Phytos (planta) i Therapeia (teràpia). Encara que és una pràctica mil·lenària, avui dia es considera una disciplina científica que utilitza mètodes rigorosos per extreure i estandarditzar els principis actius de les plantes. S'utilitza principalment per tractar afeccions lleus o moderades i com a suport en malalties cròniques.
Els preparats fitoteràpics no només són «tes». Depenent de la part de la planta (arrel, fulla, flor) i de l'objectiu, es presenten com a infusions i decoccions en aigua calenta, extractes secs en forma de càpsules o comprimits amb alta concentració, tintures, que són solucions alcohòliques en forma de maceració, que preserven els principis actius. Els olis essencials són extractes molt volàtils i potents per a ús tòpic i inhalació. La via oral pot produir reaccions fortes i al·lèrgies en alguns pacients, i és recomanable col·locar algunes gotes al plec intern del colze i esperar algunes hores abans de prendre'l.
Farmacognòsia: La Ciència de l'Origen
La farmacognòsia (del grec pharmakon, droga i gnosi, coneixement) és la branca de les ciències farmacèutiques que estudia les drogues i les substàncies auxiliars d'origen biològic. L'objectiu és identificar, conservar i analitzar substàncies naturals que tenen efectes biològics.
Identificació (Botànica i Microscopia): Assegura que la planta recol·lectada és la correcta i no una espècie similar que podria ser tòxica.
Fitoquímica: Analitza els components químics. No sols cerca el «principi actiu», sinó també els metabòlits secundaris (alcaloides, flavonoides, terpens, etc.).
Control de Qualitat: Determina la puresa de la droga (absència de metalls pesants, pesticides o bacteris) i la quantitat mínima de principi actiu necessària perquè sigui eficaç.
Obtenció i Conservació: Estudia quan és millor collir (moment de màxima concentració química) i com assecar o emmagatzemar la planta sense que les seves propietats es degraden.
Fitoteràpia: L'Aplicació Clínica. És l'ús medicinal de les plantes. La seva relació amb la farmacognòsia és de dependència: la fitoteràpia necessita la farmacognòsia per garantir que allò que el pacient consumeix és segur i estandarditzat.
Conceptes clau a la fitoteràpia avançada:
El Fitocomplex: A diferència d'un fàrmac sintètic (una sola molècula), la fitoteràpia valora el conjunt de totes les molècules de la planta. De vegades, una substància «acompanyant» ajuda que la principal s'absorbeixi millor o en redueix els efectes secundaris.
Estandardització: És el procés (farmacognòstic) d'assegurar que cada càpsula o gota tingui exactament la mateixa quantitat de principi actiu. Sense això, la fitoteràpia seria imprecisa.
Precaucions importants
És un error comú pensar que «per ser natural no fa mal». La fitoteràpia requereix supervisió perquè: té interaccions. Certes plantes poden anul·lar o potenciar l'efecte de medicaments farmacèutics (per exemple, l'Hipèric o Herba de Sant Joan interactua amb molts fàrmacs).
Dosificació: Una dosi excessiva pot ser tòxica.
Contraindicacions: No totes les plantes són aptes per a embarassades, nens o persones amb patologies específiques (com hipertensió o insuficiència renal)
El terme «droga»: Encara que actualment és una paraula associada a substàncies per a un ús recreatiu, el seu significat és un altre. Totes les plantes medicinals tenen una “droga”, que és la part de la planta que conté els principis actius (la flor, fulla, arrel, etc) que ajuden a millorar els trastorns de salut.