Actualment hi ha prou evidència científica que demostra la comunicació cel·lular a través de bioinformació electromagnètica. Les cèl·lules emeten llum de baixa intensitat, emissions ultradèbils de biofotons, a ritmes específics constants. A més, les radiacions fotòniques serien la base conductora dinformació biològicament important en tots els éssers vius. En física moderna, el fotó és la partícula elemental responsable de les manifestacions quàntiques del fenomen electromagnètic. És la partícula portadora de totes les formes de radiació electromagnètica incloent els raigs gamma, els raigs X, la llum ultraviolada, la llum visible (espectre electromagnètic), la llum infraroja, les microones i les ones de ràdio. La llum juga un paper fonamental en els processos moleculars excitant les molècules i modificant-ne els nivells energètics a partir d'estats electrònics activats que impliquen l'alliberament i l'intercanvi de fotons. Aquest intercanvi de llum és el que fa possible les reaccions bioquímiques, per tant, a més dels processos metabòlics cel·lulars, l'intercanvi i la transferència d'informació a través dels biofotons també s'haurien d'incloure com a característiques essencials de la vida.

L'evidència de la transmissió d'informació des dels sistemes biològics a partir de biofotons va ser desenvolupada pel Fritz-Albert Popp. Aquestes radiacions ultradèbils estan relacionades especialment amb la molècula d'ADN i tenen un paper important en la regulació dels processos bioquímics i la mitosi, la comunicació cel·lular, els camps morfogenètics i la memòria. La distribució espectral dels biofotons cobreix la franja dels 200-800 nanòmetres. El Dr. FA Popp juntament amb el Dr. Klaus Peter Schlebusch, metge d'Essen (Alemanya), van demostrar per primera vegada la presència de radiacions infraroges pertanyents al rang de biofotons de longitud d'ona ampla en estructures del cos humà que semblaven ser idèntiques al sistema de meridians descrits per la medicina xinesa.