La Homeopatia
L'Homeopatia és la terapèutica dels semblants Simília Similibus Curentur. Aquest enunciat d'Hipòcrates ens diu que les malalties poden ser curades per substàncies que en dosis infinitessimals són capaces de provocar uns símptomes similars en persones sanes mitjançant l'experimentació homeopàtica, un dels pilars en què es basa. l'homeopatia.
El tractament individualitzat del pacient és una altra de les seves característiques, ja que cada cas és diferent i se selecciona dacord amb els símptomes personals que expressen la seva manera de ser psicofísica. Cada remei homeopàtic té una freqüència electromagnètica que li és pròpia i quan ressona amb la mateixa vibració de la malaltia, ajuda de manera molt efectiva a restablir la salut. La medicina es basa en generalitzacions i tot ha estat demostrat i experimentat mitjançant una observació. Una malaltia és el conjunt de fenòmens observats en nombrosos individus, i quan es descobreix un fàrmac ha de ser efectiu en un nombre de persones que sigui estadísticament significatiu. La terapèutica homeopàtica, a més de valorar les dades comunes, té en compte la individualització, és a dir els símptomes personals que presenta el malalt i la seva manera de reaccionar a nivell físic i emocional, per seleccionar el remei adequat en cada cas. És el diagnòstic del medicament homeopàtic més semblant als símptomes que pateix el pacient.
En què es diferencia un fàrmac d'un medicament homeopàtic?
Hi ha diferències notables entre els remeis homeopàtics i els fàrmacs. Un fàrmac actua en virtut de la composició química i els principis actius que conté. La seva molècula es fixa a receptors cel·lulars específics i té un efecte determinat al cos: broncodilatació, augment de la secreció, disminució de la febre, analgèsia, etc. Té, per tant, una acció intervencionista en la fisiologia de l'organisme. En canvi, el medicament homeopàtic actua per «presència» i provoca una reacció als mecanismes reguladors per restaurar l'equilibri general. La seva acció tampoc depèn de la dosi, ja que encara que es prengués el flascó sencer d'una sola vegada, l'efecte no seria més gran ni presentaria efectes tòxics, com passa amb la farmacologia
Quines malalties poden tractar l'homeopatia i els remeis freqüencials o vibracionals?
L'homeopatia pot guarir sempre que la persona disposi de capacitats vitals defensives, immunitàries, humorals, neurològiques, etc, i que necessiti un estímul reactiu proporcionat pel remei homeopàtic. No pot substituir una intervenció quirúrgica inajornable, com una apendicitis aguda, ni tampoc els casos que requereixen tractament intensiu, durgència, o traumatologia. Hi ha situacions en què els fàrmacs són indispensables i l'homeopatia pot complementar el tractament i potenciar-lo, així com disminuir-ne els efectes adversos o tòxics.
Actua l'homeopatia mitjançant un efecte placebo?
L'efecte placebo actua en tots els tractaments, de la mateixa manera que en la medicina convencional i la farmacologia. Des dels anys 50 s'han fet innombrables estudis experimentals rigorosos en animals i plantes sobre l'eficàcia de l'homeopatia i les dosis infinitessimals. Els resultats van ser contundents en l'eliminació de substàncies tòxiques administrades prèviament a cobaies, després de prendre dilucions homeopàtiques dels mateixos tòxics. D'altra banda, l'efecte placebo no actua a les malalties greus.
Actualment, el col·lectiu veterinari també s'ha especialitzat en homeopatia i ha manifestat que els resultats en els tractaments d'animals són excel·lents. També hi ha veterinaris que utilitzen els aparells de bioressonància amb èxit. De la mateixa manera, l'homeopatia s'utilitza per tractar malalties de les plantes o millorar-ne el creixement. Això descarta la creença que els remeis homeopàtics només actuen mitjançant efecte placebo
L'homeopatia va ser descoberta per Samuel Hahnemann (Messner 1755 – París 1843). Va fer les primeres experimentacions en persones sanes i va observar que els remeis eren eficaços si s'administraven segons el principi de similitud, però provocaven alguns efectes tòxics. Va decidir donar-les en dosis petites, i va veure que mantenien la seva eficàcia i perdien la toxicitat. Així va ser com va crear la tècnica de dilucions i dinamitzacions de les substàncies utilitzades per crear els remeis homeopàtics.
La dosi infinitesimal
Els remeis homeopàtics s'obtenen a partir de substàncies del regne vegetal, mineral i també algunes d'origen animal. En el procés d'elaboració, un cop obtingudes les tintures, es dilueixen successivament en diferents escales, la decimal, la centesimal, la korsakoviana o la cinquanta mil·lesimal, i alhora són sotmeses a diverses sucussions, la qual cosa es coneix com a dinamització.
Les dilucions baixes encara contenen quantitats molt petites de la substància original, però a partir de la 12a centesimal ja no es troben molècules. Els assaigs clínics, els experiments in vitro i en animals o plantes, han demostrat que els remeis homeopàtics tenen també un efecte real en les altes dilucions, i en certs casos, la millora és precedida per una agreujament dels símptomes.
Cal tenir en compte que l'homeopatia no actua químicament, com ara els fàrmacs, que tenen una acció droga-receptor en un determinat teixit del cos. Cada remei vibra amb una freqüència específica que correspon a la substància original, i el seu efecte és de tipus físic i ondulatori i provoca una resposta reactiva de les capacitats reguladores de l'organisme.
L'experimentació Homeopàtica
Constitueix un altre dels pilars de la terapèutica homeopàtica.
La Matèria Mèdica Homeopàtica conté les Patogenèsies de tots els remeis que s'usen a la pràctica clínica. Cadascun dels remeis ha estat experimentats en grups de persones sanes juntament amb grups amb placebo i administrat diverses vegades al dia, provocant una sèrie de símptomes que desapareixen en deixar de prendre'l. Aquests símptomes constitueixen “les patogènesies” de cada remei que formen part de la Matèria Mèdica Homeopàtica, i poden tractar els símptomes que són similars a les persones malaltes.
El 2011 el govern Suís va publicar l'informe més important que ha realitzat un organisme oficial sobre l'homeopatia, i va concloure que és eficaç, econòmica i innòcua. Aquesta investigació es va realitzar perquè una majoria de la població es tractava sovint amb homeopatia i va decidir encarregar un estudi rigorós i llarg, amb metaanàlisi i seguiment epidemiològic. Posteriorment, el govern va convocar un referèndum per preguntar als ciutadans si volien que l'homeopatia formés part del sistema sanitari Suís i el resultat va ser un sí aclaparador
Estudis científics sobre l'efectivitat del tractament homeopàtic
Redalyc.Report de 58 casos veterinaris tractats amb homeopatia
evidencia-cientifica-para-la-medicina-homeopatica.pdf
TRACTAMENT-DE-DERMATITIS-ATÒPICA-AMB-HOMEOPATIA.pdf
Estudis científics en homeopatia* | Revista Mèdica d'Homeopatia
Homeopatia, una realitat social i assistencial – PMC
https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=261689
http://assumptamestre.blogspot.com/2014/07/estudio-de-l-efectivitat-de-la.html
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33010094/
https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fonc.2021.597503/full