Litoteràpia
La Litoteràpia, del grec «lithos, pedra i therapeia, teràpia», és una tècnica de medicina complementària o integrativa, que utilitza les pedres, gemmes i vidres per promoure el benestar físic, emocional i espiritual. Es basa en la ressonància vibracional, però també en el color i la composició química de cada pedra, sobretot la “litoteràpia científica”
Mètodes d'ús comuns: Un dels més coneguts és el contacte directe amb el pacient. La vibració i la ressonància de la pedra ajuda a reafinar o equilibrar l'energia del pacient, és per tant, una teràpia bioenergètica.
La composició química de la pedra és la base material del mètode. Per exemple, les que contenen molt de ferro, s'utilitzen per a la vitalitat de la sang, les riques en liti, per a l'ansietat i en el cas de coure per a processos inflamatoris. Se solen col·locar sobre els centres energètics o xacres. També s'utilitzen en forma d'elixíries diluïts homeopàticament, que es prenen per via oral.
A Litoteràpia hi ha dos tipus de literatura publicada. Una, la més nombrosa, és de tipus «esotèric» que atribueix propietats màgiques a les pedres sense cap fonament ni explicació lògica. Hi ha també alguns llibres de litoteràpia científica, publicats per metges o autors ben documentats. Un és Robert Blanchard. segons el qual l'eficàcia de la litoteràpia es basa en la física quàntica i la bioenergètica. La seva tesi principal és que els minerals emeten ones electromagnètiques constants degut a la seva estructura atòmica perfecta. Intenta allunyar-se del misticisme de la pedra, per parlar de ions, freqüències hertzianes i ressonància molecular. El seu enfocament és molt més rigorós i analític que el de la majoria dels autors.
Biomagnetisme
El Biomagnetisme (també conegut com a Par Biomagnètic) és una teràpia complementària que utilitza imants de mitjana intensitat per equilibrar el pH del cos. A diferència de la magnetoteràpia convencional (que sol utilitzar un sol pol per desinflamar), el biomagnetisme utilitza parells d'imants (un de positiu i un de negatiu) col·locats en punts específics per combatre patògens i restaurar la salut.
La teoria principal, desenvolupada pel metge mexicà Dr Isaac Goiz Durán el 1988, sosté que les malalties estan vinculades a alteracions en el nivell d'acidesa o alcalinitat (pH) de certs òrgans. El concepte del “Parell” creu que els patògens (virus, bacteris, fongs i paràsits) solen instal·lar-se en àrees on el pH està distorsionat.
La neutralització: En col·locar imants de càrregues oposades en punts relacionats, es busca «neutralitzar» aquest pH. En un ambient amb pH neutre, es diu que els patògens perden la capacitat de sobreviure o reproduir-se, permetent que el cos es recuperi naturalment.
Què passa en una sessió?
Rastreig: El terapeuta sol realitzar un «rastreig biomagnètic», que és una resposta muscular (generalment observant l'escurçament o elongació de les cames del pacient) mentre esmenta diferents punts del cos. Un cop detectats els punts en desequilibri, es col·loquen els imants (que són imants naturals, no connectats a electricitat) sobre la roba. El pacient roman estirat uns 15 minuts amb els imants posats.
Beneficis i aplicacions comunes
Tot i que és una teràpia integrativa i no ha de substituir el tractament mèdic convencional, els seus usuaris reporten beneficis en infeccions, grip, sinusitis, problemes digestius o urinaris, dolors crònics, migranyes, fibromiàlgia o dolors articulars. Als trastorns emocionals ajuda a reduir l'estrès i l'ansietat en equilibrar el sistema nerviós.
Precaucions i Contraindicacions
És una tècnica no invasiva i generalment segura, però hi ha tres contraindicacions:
1. Marcapasos: Els camps magnètics poden interferir amb el funcionament de dispositius electrònics implantats.
2. Quimioteràpia: No es recomana durant el tractament actiu o mesos posteriors, ja que podria interferir amb la toxicitat controlada que cerca la quimio.
3. Embaràs: Com a mesura de precaució, s'evita aplicar imants a prop del fet